Mai podré arribar a saber si les teves paraules cap a mi eren del tot certes, si el perfum que et posaves estava destinat per mi, si els teus somnis eren realment amb jo o si realment necessitaves un futur plegats. Els nostres dies estan arribant al seu punt i final, ja no existeixen les rialles, les hem substituït totes per llàgrimes, i jo el que menys vull a la meva vida, és veure't sofrir. Realment vas sacrificar tantes hores amb jo per amor? Pantura estaves conduïda per l'obligació. Preg al cel cada minut per tu, per la necessitat de veure't viure la vida i tota la sort per tu. Escrivint aquestes línies m'he adonat que sí, el temps ja ens ha fuit de les mans.
